KAVAFIANA
Ací tens el foc, els llavis,
la paraula i, si vols, la vella
història de la dona de Lot:
Pots escopir-hi
i sentir-te estrangera,
dins o fora del meu cos,
si alguna volta t’he decebuda
o no he guardat zelosament
els regals que les misèries de l’amor
se´n duen amb els anells del vent.
Ací cada objecte que ens estimàrem
vibra i pensa compulsivament
per nosaltres,
amb vida pròpia: vertigen, motle,
conformació dels sentits
i repars de col·legiala als encanteris
tonals del capvespre.
Ací cada dansa del paisatge
es pega al nostres ulls
i es dessagna alhora
per enfollir-nos d'amor venal,
com si de la primigènia broma deixatada
es tractara, semblant a la fúria
dels enfollits en delerós camp de batalla.
Tu només vols oferir-me una forçada compassió
I jo sols tinc per a tu l’escorrim anyat
d’una repudiada dolcesa.
KAVAFIANA
Aquí tienes el fuego, los labios,
la palabra y, si quieres, la vieja
historia de la mujer de Lot:
Puedes escupirles
y sentirte estranjera,
dentro o fuera de mi cuerpo,
si alguna vez te he decepcionado
o no he guardado celosamente
los regalos que las miserias del amor
llevan con los anillos del viento.
Aquí cada objeto que nos estimamos
vibra y piensa compulsivamente
por nosotros,
con vida propia: vértigo, molde,
conformación de los sentidos
y reparos de colegiala en los hechizos
tonales del atardecer.
Aquí cada danza del paisaje
se pega a nuestros ojos
y se desangra al tiempo
para alocarnos de amor venal,
como si de la primigenia bruma desleída
se tratara, parecida a la furia
de los enloquecidos en anhelante campo de batalla.
Tú sólo quieres ofrecerme una forzada compasión
y yo apenas tengo para ti el reguero añoso
de una repudiada dulzura.
De Només per a dones (1998)
Más información del autor en: http://perebesso.blogspot.com/
http://perebesso.com/biografia.htm
